• su cuenta

0 artículos
0,00€
ver compra ahora

El joc del mentider

Lluís Maria Todó , 2017

Materias: Narrativa gay / Català /

Colección: Salir del armario

Compartir en

• Compartir en FaceBook
• Compartir en Twitter
• Compartir en Tuenti

Comenta y valora este libro

Formato papel:
ISBN: 978-84-88052-99
Editorial: Egales
Fecha de la edición: 2017
Edición ciudad: Barcelona-Madrid
Edición pais: España
Colección: Salir del armario
Idiomas: Castellano
Dimensiones: 14 cm x 21 cm
Nº Pág.: 287
Peso: 372

Formato ebook:
ISBN: 9788416491810
Archivo: E-Book

Información adicional:

• Plaers ficiticis
  

ebook 8,29 €

comprar

papel 22.0 €

cómpralo en:

• Librería Berkana
  
• Librería Cómplices
  

Resumen del libro

NOVEDAD EN DIGITAL

Com en una nove.la llibertina del segle XVIII, a El joc del mentider se succeeixen seduccions, enganys i intrigues, cartes i narracions intercalades, l'erotisme i la reflexió moral. El relat té com a marc la Barcelona de 1977, quan la mort del dictador va donar pas a aquella polèmica i perillosa Transició en què totes les minories es van fer presents i van prendre la paraula, convertint així Barcelona durant uns mesos en la ciutat més llibertària i disbauxada d'Europa. Reedició d'aquesta nove.la que va quedar finalista del Premi Sant Jordi 1993, en una edició particularment polèmica i que va confirmar el talent literari i el coratge transgressor de Lluís Maria Todó, que posteriorment ha confirmat el seu mèrit en nombroses novel.les, entre les quals destaca El mal francès, Premi Josep Pla 2006 i publicada are també en castellà.

NOTA A LA VERSIÓ DIGITAL DE 2015:

Paul Valéry va dir una gran veritat quan va afirmar que un poema no s’acaba mai, sinó que s’abandona. Però encara es va quedar curt, perquè això mateix que diu sobre la poesia val igualment, penso, per la novel·la, i qui sap si també per qualsevol gènere literari o potser qualsevol obra artística (en escultura, almenys la clàssica, esmenar sembla més complicat). Qui s’hagi barallat amb l’elaboració d’una novel·la sap que cada nova lectura t’inspira o t’imposa canvis, et fa veure errors, badades i faltes, i de vegades aquestes llarguíssimes cures de silenci que t’imposen els editors poden ser l'ocasió de impensades troballes, benèfics retocs, retallades fulminants que resulten millores.

Això m’ha passat amb alguns llibres, però en altres les coses han anat de manera molt diferent, i El joc del mentider pertany a aquest segon grup, el dels llibres que van anar a la impremta potser massa precipitadament. No és que em vulgui espolsar les culpes, el responsable últim de la novel·la sóc jo, l’autor, però per justificar algunes, només algunes, de les irregularitats del text tal com va publicar-se l’any 1994, diré que en aquell moment l’original va passar per una correcció que em va semblar inacceptable i que no vaig acceptar. El problema era que no hi havia temps per a una nova correcció, perquè la novel·la havia quedat finalista del premi Sant Jordi i la campanya de promoció ja estava programada. En conseqüència El joc del mentider va veure la llum sense corregir, és a dir amb un munt d’errors i errates. 

Però qui es prengui la molèstia de comparar les dues versions, la de 1994 i la present, elaborada durant l’estiu de 2015 veurà que a més de la mera correcció d’errates i errors diversos (segur que encara se’ns en cola algun, segur...) hi altres canvis: el nou text ha quedat alleugerit en dos aspectes: l’excés d’ideologia (una ideologia que amb els anys, em temo, s’havia fet quasi incomprensible, almenys per als lectors més joves) i l’excés d’autobiografia, amb l’eliminació d’algunes escenes i personatges que ara, quan em preguntava què hi feien a la novel·la, només podia trobar una explicació en la seva semblança amb la realitat, un argument que no s’hauria de tenir en compte en un llibre de ficció. Qualsevol escriptor o aprenent d’escriptor sap que la seva carrera literària autèntica comença justament el dia que troba el seu lloc propi entre la realitat –origen de tota fabulació, inclús la més fantasiosa– i la ficció.

Hi ha altres aspectes de la novel·la que, vistos al cap dels anys, em van semblar caducs i sobretot mal encaixats en el conjunt: l’atac furiós contra alguns aspectes i personatges de la universitat, conseqüència de la meva situació laboral en aquell moment, i certa misogínia que em van fer observar algunes lectores i que apareixia també a les escenes que es desenvolupen a la universitat. Era absurd i injust, i ara he intentat posar les coses més al seu lloc. 

En conclusió, aquest Joc del mentider versió 2015 és més breu i més àgil en l’àmbit verbal i també més lliure d’algunes manies dogmàtiques que sofria l’autor als anys noranta. Espero que el veredicte del lector justifiqui la feinada que m’he pres refent aquest llibre que m’estimo molt especialment.

Lluís Maria Todó 

Boletín de Novedades

Recomendados

Publicidad: